Hola a tothom!
Ha acabat el mes d’abril i avui us porto una tria de les millors sèries noves que s’han estrenat durant aquest mes. La idea és fer aquests resums de forma mensual. Espero que us sigui útil!
En total destaco 5 sèries, totes amb semàfor verd:
Hal & Harper (Movistar+). Una petita joia que se’t guanya si li dones una oportunitat. S’endinsa en la relació entre dos germans, marcats per un fet que van viure durant la infantesa. Els actors interpreten també la versió infantil del personatge, una manera original i eficaç de mostrar la connexió entre passat i present. És una sèrie que molt ben escrita, amb diàlegs realistes i situacions molt naturals, que porta les emocions a flor de pell i fa que t’estimis els personatges sense ni adonar-te’n.
Els últims dies de Quisling (Filmin). Aquesta minisèrie ambientada al final de la Segona Guerra Mundial presenta la detenció de Vidqun Quisling, que va ser el màxim dirigent de Noruega durant l’ocupació nazi, i per tant va ser col·laboracionista amb el règim d’Adolf Hitler. Mentre espera a ser condemnat a mort, la minisèrie en fa un retrat que evita veure’l com un monstre i en busca la cara més humana, cosa que genera dilemes molt interessants que van més enllà d’aquest cas en concret.
Dying for Sex (Disney+). Una dramèdia sobre una dona diagnosticada amb càncer que, davant la mort, decideix buscar la vida com sigui a través del seu oposat: el sexe. Així, intentarà tenir per primer cop un orgasme amb una altra persona, cosa que no ha aconseguit mai. Michelle Williams està fantàstica en el paper, i la sèrie és desinhibida i trencadora de tabús al voltant del desig femení. Segurament és el més semblant a Fleabag (tot i que les comparacions són odioses) que he vist en força temps.
El Eternauta (Netflix). Una adaptació fantàstica del còmic original que aconsegueix traslladar al moment actual tant el missatge de l’obra original, de finals dels 50, com les relectures que se n’han fet en els anys posteriors. Un The Last of Us argentí amb Ricardo Darín al capdavant que destaca generant tensió i que també sap ser espectacular en moments concrets. Estrenada pocs dies després de l’apagada elèctrica, provoca una sensació de dejà vu que costa de treure’s del damunt.
A l’ombra (Filmin). Si trobeu a faltar una ficció política, aquesta sèrie francesa és una molt bona opció. El punt de partida són unes primàries dins d’un partit que inicien una guerra aferrisada entre dos candidats. El protagonista és l’assessor d’un dels candidats, que en cert moment sospita que les primàries hagin pogut estar manipulades. Té un to de thriller més proper a Baron Noir que a Borgen i una idea de la política com un món on regnen personatges corruptes i mancats d’escrúpols.
Espero que entre aquests cinc propostes en trobeu alguna que us agradi.
Fins al proper butlletí!