És una de les sèries de l'estiu i segurament la sèrie menys apropiada per l'estiu possible.
Noves recomanacions de sèries i les notícies de la setmana.
Hola a tothom!
Segurament quan penseu en sèrie per mirar a l’estiu el que us ve al cap és una sèrie lleugera, entretinguda, divertida. Res d’això és Five Days at the Memorial, i no entenc com és possible que Apple TV+ hagi decidit estrenar-la en ple mes d’agost, quan l’últim que et demana el cos és una minisèrie que et faci viure en primera persona com es va viure l’huracà Katrina en un centre hospitalari on durant cinc dies van viure situacions horribles i es van prendre decisions encara més horribles. N’hi ha prou amb dir que, un cop va passar l’huracà, van trobar una sala amb 45 persones mortes.
La minisèrie és planteja justament com la història de què va passar i comença amb un interrogatori sobre aquesta qüestió a un dels doctors responsables. Tot seguit comença una crònica, a dia per episodi, de l’impacte que l’huracà va tenir en el centre, posant especial èmfasi en els primers compassos en les negligències humanes, la manca d’un pla per aquestes situacions i el menysteniment de la força de l’huracà, i després en les decisions, moltes qüestionables, dels dos equips directius del centre, i en la tragèdia i el dolor provocat per les morts de persones que hem anat coneixent.
Five Days at the Memorial fa una gran feina retratant la cara més humana (també quan això és sinònim d’egoisme i fal·libilitat) de tots els personatges que hi intervenen, amb dues actrius al capdavant, Vera Farmiga i Cherry Jones, que aconsegueixen ser la baula emocional i ètica d’una història molt coral. Al mateix temps, els efectes visuals et fan sentir al centre de l’huracà i et sobrepassen en molts moments. Tant en el tractament dels personatges com en la voluntat de denúncia d’una situació evitable, Five Days at the Memorial m’ha fet pensar en Dopesick i també, d’una manera diferent, en el que David Simon explicava a Treme i en l’episodi de la residència d’El Col·lapse.
Amb aquesta comparació ja us podeu imaginar que és una sèrie molt dura i que a més connecta amb altres situacions viscudes en centres hospitalaris i residències durant la COVID-19 que ens queden molt properes. Així que sí, és un visionat feixuc i el contrari del que molt probablement ve de gust mirar durant les vacances d’estiu (és molt més apropiada The Sandman, de la que us parlaré la setmana vinent). Però si us veieu amb cor de posar-vos-hi, és una de les millors sèries que podeu mirar ara mateix.
Més novetats:
- A Disney+ han incorporat Felicity. La primera sèrie de J.J. Abrams, cocreada amb Matt Reeves, i que ens va descobrir a Keri Russell (The Americans). Es tracta d’una sèrie sobre l’etapa universitària i l’anhel de començar a construir una vida pròpia.
- A HBO Max incorporen Misfits. Demà dissabte incorporen aquesta sèrie de superherois amb l’esperit d’Els Joves i amb un repartiment ple de noms aleshores desconeguts però ara populars com Robert Sheehan, Iwan Rheon o Antonia Thomas. La plataforma també ha incorporat aquests dies la sèrie Sherlock.
Crítica:
UNDER THE BANNER OF HEAVEN. Crítica de la minisèrie amb Andrew Garfield i Daisy Edgar-Jones. Llegiu-la aquí.
Mentrestant, al Tot Es Mou de TV3 continuem el nostre viatge de sèries. Aquesta setmana hem anat a Itàlia. Ho podeu repescar aquí.
Fins aquí el butlletí! M’acomiado, com sempre, amb un tema musical. Aquesta setmana no penso deixar escapar l’ocasió de fer sonar el tema de The Rapture que sonava a l’inici de cada episodi de Misfits:
T’agrada el butlletí? Comparteix-lo:
Encara no t’has subscrit al butlletí? Fes-ho aquí: